L’endemà de les bodes del rei, aquest manà que fossin armats cavallers els gentilhomes que ho meresquessin i va fer alçar un cadafal al mig de la plaça amb unes portes tancades per accedir-hi. Segons costum de la Cort preguntà a la Reina qui havia de ser el primer.
-Tirant el Blanc de Roca-Salada – digué la Reina.

I així va començar la cerimònia. De primer unes donzelles el van examinar detingudament i li van fer tot de preguntes que ell va contestar amb prudència i dignitat deixant-les convençudes. L’herald va anunciar doncs perquè ho sabés tothom:

-Donem fe que aquest gentilhome no és coix ni esguerrat de cap dels seus membres i està dispost per entrar en batalla i és digne mereixedor de l’Orde de Cavalleria.

Tot seguit les donzelles es dirigiren cap a les portes del cadafal i després de trucar tres cops, una veu els va preguntar què volien i elles van respondre:

-Gentilhome tenim que s’anomena Tirant el Blanc que vol rebre l’Orde de Cavalleria i és digne i mereixedor de rebre-la.

El feren passar i allí el rebé l’arquebisbe d’Anglaterra que amb les mans posades a sobre dels Sants Evangelis li féu fer el següent jurament.

-Vos, gentilhome que voleu rebre l’Orde de Cavalleria, jureu a Déu sobre aquests Evangelis que amb tot el vostre poder defensareu donzelles, viudes, orfes i nens desemparats i que entrareu en batalla si cal fins la mort per ajudar als qui en possessió de la raó us necessitin i us demanin ajut?
-Ho juro! – va contestar en Tirant.

Dit això, dos cavallers més grans el van agafar dels braços i el van dur davant del Rei, que li posà l’espasa damunt del cap tot dient-li:
-Déu et faci bon cavaller i monsenyor Sant Jordi!

Després vingueren set donzelles vestides de blanc i li cenyiren l’espasa. Quatre cavallers pujarem també al cadafal i li calçaren els esperons. Va rebre també un pergamí on constava el seu nomenament, el dia i el lloc, signat per tots els cavallers que allí eren a més del Rei Enric. Acabada la cerimònia, la Reina se li acostà i el dugué al costat del tron reial i s’assegueren. Només aleshores segueren els altres assistents i començà un gran banquet al que seguiren dies de justes i torneigs, on el nou cavaller Tirant començar a fer-se famós pel seu valor. En honor al seu nom, Tirant el Blanc, el color de la seva armadura fou en endavant el blanc.

Adaptació d’un fragment de Tirant lo Blanc de Joanot Martorell (1413 -1468)