El planeta Bih

Al planeta Bih no hi ha llibres. La ciència es ven i es consumeix en ampolles.

La història és un líquid vermell, la geografia és un líquid de color verd menta, la gramàtica és incolora i té gust d’aigua mineral. No hi ha escoles, els nens i les nenes estudien a casa. Cada matí, segons l’edat, han de prendre’s un got d’història, algunes cullerades de matemàtiques, i tot així.

I, oi que no ho creuríeu?, també fan el ronsa.

—Au!, sigues bon minyó —diu la mare—; ja veuràs com n’és, de bona, la zoologia. És d’allò més dolça… Pregunta-ho a la Carolina— que és el robot electrònic que fa de minyona.

La Carolina, generosament, s’ofereix per provar el contingut de l’ampolla. Se’n posa un dit al got, s’ho beu, i fa petar la llengua:

—Ui! Si és bona! —exclama, i tot seguit comença a recitar zoologia:— «La vaca és un mamífer remugant.Es nodreix d’herba i ens dóna llet amb xocolata.»

—Ho has vist? —pregunta la mare, triomfant.

L’estudiant protesta. Després, es resigna, tanca els ulls i s’empassa la seva lliçó tota de cop.

També hi ha, és clar, escolars estudiosos: fins i tot llaminers. S’aixequen de nit per pispar la història i llepen fins l’última gota del vas. Esdevenen d’allò més savis.

Per als infants de parvulari, hi ha caramels instructius: tenen gust de maduixa, de pinya, de cirera i contenen algunes poesies fàcils, els noms dels dies de la setmana i els números fins al deu.

Un amic meu, que és cosmonauta, em va dur un caramel d’aquest planeta com a record. L’he donat a la meva filla, i vet aquí que ella ha començat tot seguit a recitar una poesia tota ximple en la llengua del planeta Bih. I jo no he entès res.

Font: Gianni Rodari. Contes per telèfon.
Barcelona: Joventut, 1982 (text adaptat)