Lectura: Agu Trot
Com que, abans de jubilar-se, el senyor Hoppy havia estat mecànic en un taller, va tornar al seu antic lloc de treball i va preguntar als seus companys si podia fer servir les seves eines durant una o dues hores.
El que havia de fer ara era construir alguna cosa que pogués baixar fins al balcó de la senyora Silver i agafar una tortuga.
Primer va fer dos ganxos de metall i els va subjectar al final d’un llarg tub metàl·lic. Va fer córrer dos filferros rígids per dins del tub i va connectar-los als ganxos metàl· lics de manera que, quan estirés els filferros, els ganxos es tanquessin i, quan els premés, els ganxos s’obrissin. Els ganxos estaven units a un mànec, a l’altre extrem del tub. Era molt simple.
La senyora Silver tenia una feina de mitja jornada. Treballava des de les dotze fins a les cinc de la tarda, de dilluns a divendres, en una botiga on venien diaris i llaminadures. Això feia que tot fos molt més fàcil per al senyor Hoppy.
Així, el primer i emocionant matí, després d’haver-se assegurat que la senyora Silver havia marxat a treballar, el senyor Hoppy va sortir al seu balcó carregat amb la llarga perxa metàl·lica. L’anomenava el seu caçatortugues. Es va abocar damunt la barana del balcó i va fer baixar la perxa fins al balcó de la senyora Silver. L’Alfie s’escalfava al sol, que encara era feble.
—Hola, Alfie —va dir el senyor Hoppy—. Estàs a punt per anar a fer un tomb?
Va moure el caçatortugues fins que va ser damunt de l’Alfie. Va prémer el mànec de manera que els dos ganxos es van obrir ben bé. Després va fer baixar els dos ganxos destrament al damunt de la closca de l’Alfie i va estirar el mànec. Els dos ganxos van tancar-se bé al damunt de la closca, com dos dits d’una mà. El senyor Hoppy va alçar l’Alfie fins al seu balcó. Va ser fàcil.
El senyor Hoppy va pesar l’Alfie a les balances de la cuina tan sols per estar segur que la xifra de quatre-cents grams que li havia dit la senyora Silver era correcta. Ho era.
Aleshores, amb l’Alfie en una mà, va obrir-se camí amb molt de compte a través de la seva formidable col·lecció de tortugues per trobar-ne una que, en primer lloc, tingués el mateix color que l’Alfie i que, a més, pesés exactament cinquanta grams més.
Cinquanta grams no és gaire. Ara bé, fixeu-vos, el que era important en el pla del senyor Hoppy era estar segur que la nova tortuga era més gran que l’Alfie, però només una micona més gran. La diferència havia de ser tan petita que la senyora Silver no se n’adonés.
No era difícil trobar la tortuga que necessitava en la seva immensa col·lecció. En volia una que pesés exactament quatre-cents cinquanta grams, ni més ni menys. Quan la va trobar, la va posar a la taula de la cuina al costat de l’Alfie, i fins i tot ell hauria tingut dificultats per dir que una era més gran que l’altra. Però ho era. Era cinquanta grams més gran. Era la Tortuga Número 2.
El senyor Hoppy va treure la Tortuga Número 2 al balcó i va subjectar-la amb els dos ganxos del seu caçatortugues. Després la va fer baixar fins al balcó de la senyora Silver, de dret fins a tocar una fulla d’enciam fresca i amb bon aspecte.
Durant les dues hores següents, el senyor Hoppy va ser un sac de nervis mentre esperava que la senyora Silver tornés de treballar.
Roal Dahl, Agu Trot. Traducció de Gemma Lienas
Ed. Empúries. Text adaptat.
El que havia de fer ara era construir alguna cosa que pogués baixar fins al balcó de la senyora Silver i agafar una tortuga.
Primer va fer dos ganxos de metall i els va subjectar al final d’un llarg tub metàl·lic. Va fer córrer dos filferros rígids per dins del tub i va connectar-los als ganxos metàl· lics de manera que, quan estirés els filferros, els ganxos es tanquessin i, quan els premés, els ganxos s’obrissin. Els ganxos estaven units a un mànec, a l’altre extrem del tub. Era molt simple.
La senyora Silver tenia una feina de mitja jornada. Treballava des de les dotze fins a les cinc de la tarda, de dilluns a divendres, en una botiga on venien diaris i llaminadures. Això feia que tot fos molt més fàcil per al senyor Hoppy.
Així, el primer i emocionant matí, després d’haver-se assegurat que la senyora Silver havia marxat a treballar, el senyor Hoppy va sortir al seu balcó carregat amb la llarga perxa metàl·lica. L’anomenava el seu caçatortugues. Es va abocar damunt la barana del balcó i va fer baixar la perxa fins al balcó de la senyora Silver. L’Alfie s’escalfava al sol, que encara era feble.
—Hola, Alfie —va dir el senyor Hoppy—. Estàs a punt per anar a fer un tomb?
Va moure el caçatortugues fins que va ser damunt de l’Alfie. Va prémer el mànec de manera que els dos ganxos es van obrir ben bé. Després va fer baixar els dos ganxos destrament al damunt de la closca de l’Alfie i va estirar el mànec. Els dos ganxos van tancar-se bé al damunt de la closca, com dos dits d’una mà. El senyor Hoppy va alçar l’Alfie fins al seu balcó. Va ser fàcil.
El senyor Hoppy va pesar l’Alfie a les balances de la cuina tan sols per estar segur que la xifra de quatre-cents grams que li havia dit la senyora Silver era correcta. Ho era.
Aleshores, amb l’Alfie en una mà, va obrir-se camí amb molt de compte a través de la seva formidable col·lecció de tortugues per trobar-ne una que, en primer lloc, tingués el mateix color que l’Alfie i que, a més, pesés exactament cinquanta grams més.
Cinquanta grams no és gaire. Ara bé, fixeu-vos, el que era important en el pla del senyor Hoppy era estar segur que la nova tortuga era més gran que l’Alfie, però només una micona més gran. La diferència havia de ser tan petita que la senyora Silver no se n’adonés.
No era difícil trobar la tortuga que necessitava en la seva immensa col·lecció. En volia una que pesés exactament quatre-cents cinquanta grams, ni més ni menys. Quan la va trobar, la va posar a la taula de la cuina al costat de l’Alfie, i fins i tot ell hauria tingut dificultats per dir que una era més gran que l’altra. Però ho era. Era cinquanta grams més gran. Era la Tortuga Número 2.
El senyor Hoppy va treure la Tortuga Número 2 al balcó i va subjectar-la amb els dos ganxos del seu caçatortugues. Després la va fer baixar fins al balcó de la senyora Silver, de dret fins a tocar una fulla d’enciam fresca i amb bon aspecte.
Durant les dues hores següents, el senyor Hoppy va ser un sac de nervis mentre esperava que la senyora Silver tornés de treballar.
Roal Dahl, Agu Trot. Traducció de Gemma Lienas
Ed. Empúries. Text adaptat.