Lectura: Els gegants del mar.
NO TOTES LES BALENES són grosses, però les que ho són, són enormes, tot i que independentment de la seva mida, totes les balenes tenen algunes característiques en comú. Els seus cossos són suaus i hidrodinàmics. Tenen una capa de greix que serveix per emmagatzemar l’energia i la calor. La majoria de balenes tenen una aleta dorsal sobre el llom que els facilita l’estabilitat a l’aigua, tot i que algunes tenen protuberàncies o gepes en lloc d’una aleta. Les aletes pectorals (les aletes aplanades a tots dos costats del cos) serveixen per portar el rumb. Les poderoses aletes caudals sempre es mouen amunt i avall per propulsar la balena, ja sigui grossa o petita, ràpida o lenta.
Pel que fa a les balenes gegants, l’única raó per la qual creixen tant és perquè l’aigua els permet suportar el pes del cos. A terra, on els animals estan envoltats d’aire, el pes d’aquestes colossals criatures seria excessiu perquè el seu esquelet el suportés. A l’aigua, en canvi, són gairebé ingràvides. No necessiten ossos grans ni durs, ni un esquelet complex amb quatre potes i un coll llarg com els mamífers terrestres. En tenen prou amb un esquelet relativament senzill d’ossos no tan durs i més lleugers. El seu esquelet conté els mateixos òrgans (menys un apèndix i la vesicula biliar) que el de tots els mamífers i facilita el moviment d’un cos perfectament dissenyat per a la vida aquàtica.
EXPERIMENTS: Quant mesura?
La iubarta és una balena que pot arribar a mesurar 19 metres de llarg. Pots imaginar-te com n’és, de grossa? Perquè te’n facis una idea, poseu-vos en grups de 4 o 5 companys i mesureu l’alçada de cada un amb una cinta mètrica. Sumeu tots els resultats. Sou prou per igualar la longitud de la iubarta més grossa? Si no arribeu a la seva longitud podeu intentar-ho amb una orca (9 metres). Quan sapigueu quants metres sumeu entre tu i els teus amics, estireu-vos a terra, formant una filera en què es toquin el cap de l’un amb els peus de l’altre i observeu que llarga que és la vostra balena.
EL GEGANT BLAU
El rorqual blau és l’animal més gros de la Terra. Pesa fins a 26 vegades més que l’elefant africà i té un cor de la mida d’un cotxe petit. Els rorquals blaus més grossos de tots són les femelles; les femelles de les balenes de les barbes sempre són més grans que els mascles.
Els exploradors de National Geographic: balenes i dofins. RBA Revistas S.L., 2005. Ed. La Magrana. Text adaptat.
Pel que fa a les balenes gegants, l’única raó per la qual creixen tant és perquè l’aigua els permet suportar el pes del cos. A terra, on els animals estan envoltats d’aire, el pes d’aquestes colossals criatures seria excessiu perquè el seu esquelet el suportés. A l’aigua, en canvi, són gairebé ingràvides. No necessiten ossos grans ni durs, ni un esquelet complex amb quatre potes i un coll llarg com els mamífers terrestres. En tenen prou amb un esquelet relativament senzill d’ossos no tan durs i més lleugers. El seu esquelet conté els mateixos òrgans (menys un apèndix i la vesicula biliar) que el de tots els mamífers i facilita el moviment d’un cos perfectament dissenyat per a la vida aquàtica.
EXPERIMENTS: Quant mesura?
La iubarta és una balena que pot arribar a mesurar 19 metres de llarg. Pots imaginar-te com n’és, de grossa? Perquè te’n facis una idea, poseu-vos en grups de 4 o 5 companys i mesureu l’alçada de cada un amb una cinta mètrica. Sumeu tots els resultats. Sou prou per igualar la longitud de la iubarta més grossa? Si no arribeu a la seva longitud podeu intentar-ho amb una orca (9 metres). Quan sapigueu quants metres sumeu entre tu i els teus amics, estireu-vos a terra, formant una filera en què es toquin el cap de l’un amb els peus de l’altre i observeu que llarga que és la vostra balena.
EL GEGANT BLAU
El rorqual blau és l’animal més gros de la Terra. Pesa fins a 26 vegades més que l’elefant africà i té un cor de la mida d’un cotxe petit. Els rorquals blaus més grossos de tots són les femelles; les femelles de les balenes de les barbes sempre són més grans que els mascles.
Els exploradors de National Geographic: balenes i dofins. RBA Revistas S.L., 2005. Ed. La Magrana. Text adaptat.