El rinoceront blanc
Amb la seva silueta massissa i les seves dues banyes punxegudes, el rinoceront blanc és un dels animals més impressionants d’Àfrica. Aquest cosí llunyà dels cavalls i de les zebres és un herbívor més aviat tímid. Només és agressiu si el molesten.
Per què blanc?
El nom de rinoceront blanc és enganyós, perquè té la pell grisa! Entre les cinc espècies de rinoceronts del món, és la més comuna. A la sabana africana es pot trobar també el rinoceront negre: més rar, és més petit i... de color gris!!!
Un gegant tranquil
El rinoceront blanc és un animal solitari. Tot i que habitualment és tranquil i no busca brega, pot passar que s’enfureixi. Viu en el seu territori, que mesura menys de 100 km². És un animal a qui no agrada canviar els seus costums. Segueix sempre els mateixos itineraris a les mateixes hores. Després d’haver pasturat l’herba rasa de la sabana, descansa a l’aigua dels estanys i de les rieres.
Qüestió de banya
A causa de la seva talla imponent, el rinoceront no tem els altres animals de la sabana. El seu pitjor depredador és l’home, que el caça des de fa segles per les seves banyes, utilitzades en certes medicines tradicionals. El rinoceront blanc és actualment una espècie en perill d’extinció.
1.- La seva pell és gruixuda i sense pèl. Els insectes i els paràsits, com les paparres, hi troben refugi en els nombrosos replecs.
2.- Els membres curts i musculosos permeten al rinoceront canviar bruscament de direcció.
3.- La gepa del seu llom és una bola de músculs poderosos que serveixen per sostenir el cap, molt feixuc.
4.- Les seves orelles poden pivotar com les dels cavalls i les zebres. Tenen forma de tub i capten molt bé els sorolls.
5.- La seva vista no és gaire bona. No hi veu bé a partir dels 30 metres.
6.- Les banyes són de queratina, la matèria de les ungles.
7.- Té l’olfacte extraordinàriament desenvolupat. Detecta l’olor d’una persona a més d’un quilòmetre.
8.- Els llavis, molt amples, li permeten pasturar l’herba rasa.
9.- Les potes tenen tres dits. Cada dit està recobert per un casc.
10.- El picabou és un ocell que es posa damunt tots els herbívors de la sabana. Menja els insectes i els paràsits que troba a la seva pell. L’esplugabous s’alimenta dels insectes espantats pel pas del rinoceront.
Diversos autors, La vida en els extrems.
(Text adaptat)
Per què blanc?
El nom de rinoceront blanc és enganyós, perquè té la pell grisa! Entre les cinc espècies de rinoceronts del món, és la més comuna. A la sabana africana es pot trobar també el rinoceront negre: més rar, és més petit i... de color gris!!!
Un gegant tranquil
El rinoceront blanc és un animal solitari. Tot i que habitualment és tranquil i no busca brega, pot passar que s’enfureixi. Viu en el seu territori, que mesura menys de 100 km². És un animal a qui no agrada canviar els seus costums. Segueix sempre els mateixos itineraris a les mateixes hores. Després d’haver pasturat l’herba rasa de la sabana, descansa a l’aigua dels estanys i de les rieres.
Qüestió de banya
A causa de la seva talla imponent, el rinoceront no tem els altres animals de la sabana. El seu pitjor depredador és l’home, que el caça des de fa segles per les seves banyes, utilitzades en certes medicines tradicionals. El rinoceront blanc és actualment una espècie en perill d’extinció.
1.- La seva pell és gruixuda i sense pèl. Els insectes i els paràsits, com les paparres, hi troben refugi en els nombrosos replecs.
2.- Els membres curts i musculosos permeten al rinoceront canviar bruscament de direcció.
3.- La gepa del seu llom és una bola de músculs poderosos que serveixen per sostenir el cap, molt feixuc.
4.- Les seves orelles poden pivotar com les dels cavalls i les zebres. Tenen forma de tub i capten molt bé els sorolls.
5.- La seva vista no és gaire bona. No hi veu bé a partir dels 30 metres.
6.- Les banyes són de queratina, la matèria de les ungles.
7.- Té l’olfacte extraordinàriament desenvolupat. Detecta l’olor d’una persona a més d’un quilòmetre.
8.- Els llavis, molt amples, li permeten pasturar l’herba rasa.
9.- Les potes tenen tres dits. Cada dit està recobert per un casc.
10.- El picabou és un ocell que es posa damunt tots els herbívors de la sabana. Menja els insectes i els paràsits que troba a la seva pell. L’esplugabous s’alimenta dels insectes espantats pel pas del rinoceront.
Diversos autors, La vida en els extrems.
(Text adaptat)