Oriol, abans d’escarxofar-te davant dela tele per veure els programes que no hauries de veure, fes el favor

de baixar les escombraries –em va insinuar amorosament la mare amb aquell to de veu que indicava que no

volia haver-m’ho de tornar a dir.

A casa meva teníem les feines molt ben estructurades. Ens reuníem cada mes en assemblea familiar per

repartir-nos tot el que calia fer. Hi havia feines fixes i altres de rotatòries. Per exemple, el pare

rentava sempre els plats i posava la roba a la rentadora.

Les feines rotatòries eren parar i desparar taula, treure la pols dels mobles, escombrar i anar a comprar

alguna cosa a la botiga de la cantonada. Això ho fèiem entre la meva germana gran i jo. La petita no tenia

feines assignades, però, en canvi, en donava molta. La seva feina era donar-ne. Baixar les escombraries era

una de les feines que anaven canviant.

Aquell mes em tocava a mi.

- Que m’has sentit, Oriol? –va tornar a repetir la mare.

- Sí, sí. Ja hi vaig.

I ara ve quan comença de veritat la història que us vull contar.

Quan vaig obrir la tapa del contenidor per deixar-hi les escombraries em vaig quedar d’una peça. Dins del

contenidor, amb una boca oberta com una agulla d’estendre gegant, hi havia un cocodril.



Jaume Cela,
Una troballa sorprenent.
Ed. La Galera, 2004