El llegat de les generacions pageses Les llavors, que es fan servir per sembrar i que donen els fruits necessaris per a l’alimentació, són d’una gran riquesa i varietat. Cada llavor és un tresor que porta al darrere tota una història i, per arribar a treure-li el profi t que pot donar, cal tenir els coneixements heretats per moltes generacions de pagesos i pageses. El coneixement pagès és necessari: saber quan es sembra, quin sòl és l’idoni i quin grau d’humitat és l’adequat, quines feines de cultiu són necessàries, quan i com es recull, etc.

Gràcies al coneixement pagès sabem que la poma de marge, molt productiva però molt aspra, era d’una gran ajuda quan a cada casa hi havia un porc, perquè formava part de la seva dieta, i que la pera de coure era ideal per fer guisada, perquè té un temps de cocció similar al de la carn. Els pagesos i les pageses solen ser petits llibres vivents amb molta informació arxivada, que sovint ara ja no és utilitzable en la vida de cada dia, però que permet conèixer aquell tresor amagat en la diversitat de llavors.

L’herència genètica de les llavors, que s’ha anat enriquint des dels orígens de l’agricultura fa uns 10 mil anys, va lligada a l’herència cultural dels nostres avis i àvies pagesos, que van contribuir al manteniment d’aquella riquesa genètica. És un llegat que cal conservar de cara al futur.

La importància del coneixement i de la varietat de llavors ja era coneguda en temps de Tutankamon, com es va comprovar en trobar a la seva tomba més de vint varietats d’ordi. Per què no van escollir una sola varietat? Els egipcis després de morts anaven al país d’ultratomba, indret desconegut: no sabien quin temps hi feia, quin sòl predominava, el règim de pluges, ni tenien cap pista que els indiqués quins cultius eren els més idonis per fer-s’hi. Per tant, el més assenyat era proveir el seu rei del màxim de varietats possibles, amb la confi ança que una o altra s’adaptaria bé a les condicions climàtiques que trobaria a l’altre món.



Perspectiva Ambiental, núm. 48
(text adaptat)