Els castells són les torres humanes que, des de fa més de dos-cents anys, es van començar a construir al Camp de Tarragona. Després es van estendre cap al Penedès, i durant el segle XX, per tot Catalunya. Així, es va fundar la primera colla castellera de Barcelona l’any 1969, i deu anys més tard a Terrassa van començar a aixecar castells, fins a arribar al boom de colles castelleres dels anys 90. Els castells es van estendre fins a la Catalunya Nord i les Illes Balears, i també van sorgir colles més lluny, com per exemple els Castellers de Lo Prado de Xile.

Els castells consisteixen en la construcció de torres humanes que simbolitzen altes edificacions. Els participants castellers es van col·locant a sobre de les espatlles dels altres fins a una determinada alçada. Els castellers s’organitzen en colles. Hi sol haver una colla per població, tot i que, sovint, trobem molts pobles i ciutats amb més d’una agrupació. En aquests casos la rivalitat està servida. Les actuacions castelleres es fan en determinades dates, diades especials anuals de sants o festes majors de pobles. Tanmateix, es fan convocatòries extraordinàries com ara els concursos de Tarragona, que se celebren cada dos anys.

Les construccions castelleres o castells són molt variats i a cada exhibició se’n pot veure un repertori molt ampli. Hi intervenen desenes o centenars de persones amb l’objectiu d’aixecar diferents construccions humanes, sense cap ajuda mecànica, que són de diversa complexitat i que poden arribar a tenir fins a deu pisos d’alçada.

Cada castell consta d’unes parts ben diferenciades, i la seva denominació depèn sempre de la combinació dels mateixos criteris. La base o peu del castell és tot el conjunt de castellers del primer pis que el fonamenten. La segona part és la que es considera el tronc del castell. Les primeres posicions del tronc demanen gent robusta, amb molta força i, sobretot, amb una gran capacitat de patiment. La resta de pisos els van conformant, de manera progressiva, castellers menys robustos i més esvelts per treure pes a la construcció. La part més alta del castell és el pom de dalt, que està format per la canalla. La criatura que s’enfila a dalt de tot del castell és anomenada enxaneta.

El 16 de novembre de 2010, la UNESCO va declarar els castells Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Font: http://www.lawebdelscastellers.com/