És tant un esport com una forma de transport. Consisteix a lliscar sobre la neu fent servir un trineu o uns esquís empesos per un o més gossos nòrdics.



Té el seu origen en una emergència que es produí el 1925 a la població de Nome, a Alaska, en què la gran majoria dels habitants patien diftèria i es trobaven assetjats per forts temporals de neu que impedien transportar els medicaments a la població. Únicament es pogué arribar als afectats amb trineus de gossos recorrent una distància de 1.609 km. Per commemorar aquesta gesta hom organitzà una cursa, l’Iditarod, que feia el mateix recorregut però amb una finalitat esportiva i lúdica.

El terme prové de la paraula francesa marche, mush en anglès, utilitzada per ordenar al grup de gossos que iniciessin la marxa. Actualment, però, el terme mush! gairebé no s’utilitza. La persona que dirigeix l’equip de gossos i el trineu s’anomena ‘múixer’.



Els gossos que formen un equip reben diferents rols a l’hora de córrer. Es poden distingir:

• Els gossos líder, que s’encarreguen de dirigir la resta de l’equip i marcar el pas. Normalment n’hi ha un parell a cada equip. Però també pot ser que n’hi hagi un de sol. Les qualitats d’un bon gos líder són: intel•ligència, iniciativa, sentit comú i habilitat per detectar si un camí està en males condicions.

• Els gossos de gir, que es troben immediatament darrere del líder. S’encarreguen de fer girar la resta de l’equip.

• Els gossos d’equip, que es troben darrere dels gossos de gir i la seva funció és afegir més força al grup.

• Els gossos roda, que són els que es troben més a prop del trineu. Han de ser gossos calmats i tranquils, que no s’han de sobresaltar amb el soroll i el moviment del trineu.

Es reconeixen oficialment com a gossos de múixing: el malamut, el husky siberià, el grenlandès i el samoiede.

Múixing als Pirineus: el somni d’un home

D’una banda, van ser les lectures de Jack London sobre les muntanyes i els seus boscos. De l’altra, en Txao, un gos nòrdic que de cop i volta va aparèixer a la vida de Pep Parés. Ambdues coses van confluir perquè aquest home comencés a gestar un somni: que els Pirineus acollissin una gran prova de múixing. Així va néixer Pirena el 1991. Anomenada “La ruta blanca dels Pirineus”, consisteix en una travessia de 15 dies pels Pirineus passant per Aragó, Catalunya, Andorra i França. El mot ‘Pirena’ prové del nom de la deessa que apareix al poema èpic “L’Atlàntida” (1878) de Jacint Verdaguer, que, a banda d’un il•lustre poeta, fou un gran excursionista

Text adaptat (Fonts: Enciclopèdia Catalana, Viquipèdia, www.pirena.com)